La morfologia verbal del "Llibre dels feits" en el context de l’evolució de la llengua [Verb morphology in the "Llibre dels feits" in the context of the evolution of Catalan]

El text del Llibre dels fets manifesta un alt grau de variació morfològica (com ho fan molts altres textos medievals). Prenem aquesta variació com a punt de partida per explorar fenòmens d’interès en l’evolució de la morfologia verbal que hem observat a través del corpus CICA, oferint alguna interpretació de les freqüències relatives en el LF. També prenem en consideració elements de variació entre el manuscrit més antic H (1343) i el segon ms. del segle XV, el ms. C (1380). Els temes investigats són: 1. afixos innovats: el passat perfectiu en -r-, el passat perfectiu perifràstic, la desinència de la segona persona del plural en l’indicatiu i subjuntiu (-ts ~ -u), i en l’imperatiu (-t ~ -ts); 2. els radicals velaritzats (a) en el «morfoma L» (1SG del present d’indicatiu més tot el present de subjuntiu), i (b) en el «morfoma PiTA» (‘pretèrit i temps afins’); 3. altres canvis en el «morfoma PiTA»: el reemplaçament de les formes «fortes» (rizotòniques)per les «febles» (arrizotòniques), i el retrocés dels radicals terminats en sibilant; 4. futur i condicional: (a) formes sincopades en la conjugació III (p.e. partrà), (b) futur i condicional partit (conseylar-vos-hia) en contra del model amb clítics posposats (conseylaria-vos); 5. infinitiu: retrocés de -er tònic, i trasllat de conjugació II a III